1
Plaça de Carles Cusí
Aquest espai es va urbanitzar cap als anys vint del segle passat. Per les seves característiques, aquest indret ha esdevingut el centre neuràlgic de la població i ha desplaçat en les darreres dècades la funció que feien altres places. Per la seva centralitat i el seu dens arbrat és el lloc de trobada i d’esbarjo de la gent de totes les edats: jocs, xerrades, descans i lleure, festes populars... Al seu voltant es troben tres equipaments tan concorreguts com l’Ajuntament, el Centre Social “La Concòrdia” i la històrica farmàcia.
Carles Cusí de Miquelet (1863-1933) va ser un ric hisendat de la població, propietari, entre molts altres, dels terrenys sobre els quals es construí la plaça, la societat i la cooperativa. Gran prohom de la comarca, impulsor d’innovadors negocis (banca, cinematògraf, electricitat), va ser diputat a Corts i senador.

2
Centre Social “La Concòrdia”
La tradició de les entitats mutualistes a Sant Climent es remunta a final del segle XIX. El 12 de desembre de 1935 es va constituir la Societat de Socors Mutus “La Concòrdia” i dos dies després es va acordar construir un edifici propi amb cafè i sala de ball. S’adquirí el terreny a dos propietaris i s’encarregà el projecte a l’arquitecte Ricard Giralt. Per problemes derivats de la guerra civil i d’altres amb el constructor, no es va inaugurar fins al 29 de desembre de 1940.
El reglament va ser vigent fins als anys 80, quan l’objecte social va deixar de ser imprescindible i se’n va replantejar la transformació. La Concòrdia, Associació cultural i recreativa es va inscriure el febrer de 1989 i tres anys més tard (1992) va fer donació de l’edifici a l’Ajuntament amb la condició que el remodelés i el destinés a Casa de Cultura. I com a tal es va inaugurar el 23 de novembre de 1996.

3
Ajuntament
L’actual casa consistorial, obra de l’arquitecte Joan de Anguera Bachs, es va inaugurar l’any 1985. S’aixeca en un terreny sobre el qual ja hi havia hagut un edifici públic, que fou adquirit el 1903, destinat a escola de nenes, dispensari i caserna de Guàrdia Civil fins a principis dels anys 80, en què aquests serveis es van anar traslladant.
En el seu moment l’edifici va causar gran impacte per les seves façanes amb finestres balconeres emmarcades amb maons rematats per un coronament esglaonat, pels trams decoratius verticals de forma romboïdal fets dels mateixos maons i l’accés principal disposat a mode de xamfrà. Avui es troba plenament integrat a la població.

4
Can Murtra
Una de les poques indústries que hi ha hagut al poble ha estat la manufactura de bastons. A principis del segle XX hi havia dues fàbriques, instal.lades inicialment a Vilartolí. Una, propietat de Josep Carbonell, no tingué continuïtat.
L’altra la creà Joan Gratacós, juntament amb el seu germà Jaume, l’activitat de la qual van començar el 1917. Fabricaven bastons (rectes i de ganxo), fuets per a menar carros i fustes per a la doma de cavalls, que es feien de fusta de lledoner. També fabricaven aparells per enganxar les cavalleries a carros, tartanes i carretes.
L’any 1922 es van traslladar al nucli de Sant Climent, just a la casa coneguda com Can Murtra, on van continuar amb el nom d’Indústries Gratacós, en la qual participaven dos nebots. L’aparició dels tractors va acabar amb el seu negoci a principis de la dècada dels 70.

5
Plaça de Sant Sebastià
En aquest indret s’alçava una capella construïda al segle XVIII, al carrer del mateix nom, fora de la muralla i just davant del portal d’aquesta, que encara es conserva. Era d’una sola nau, amb orientació nord-oest, i damunt la teulada tenia un cloquer de cadireta d’un sol arc.
En època moderna va deixar de tenir culte; l’any 1881 l’Ajuntament ja la tenia inventariada com de la seva propietat. Cap al 1960 es va fer una remodelació de l’interior, en planta i pis, i diverses particions en estances, que van acollir instal.lacions municipals: a la planta baixa, l’escola de nois, i al pis, les dependències de l’Ajuntament.
L’any 1983 l’Ajuntament va enderrocar l’antic edifici, argumentant que amenaçava ruïna, i es configurava l’actual placeta, amb la qual cosa es millorava la circulació en aquest punt.

6
La Muralla
El Sant Climent medieval era l’únic indret de l’entorn preparat per a la defensa, amb una muralla important per la seva alçada i qualitat d’execució. Amb un gruix que podria oscil·lar entre el metre i el metre i mig, i una alçada d’uns vuit metres, la vila era una autèntica fortalesa que podia romandre tancada, amb els seus propis recursos agrícoles, sense dependre de l’exterior.
Disposava de tres portals: el d’Avall, el d’Amunt i el de Pellesera; el desnivell respecte a la riera de l'Anyet era per si mateix una defensa natural.
Avui la muralla es conserva parcialment. De fet, la mostra més evident és el portal d’Amunt que, malgrat les obres de consolidació, manté la seva estructura original. Està compost de dos arcs de mig punt, amb un espai al mig que permetia passar el pestell de tanca.
D’una bona part del que en resta, se’n pot fer el seguiment per sobre les construccions actuals. Després de la reforma del nucli antic, l’empedrat del paviment delimita el recinte de l’antiga muralla.

7
Plaça Major
Es pot considerar aquest lloc el punt més antic de la població, car ja constituïa l’espai central del recinte emmurallat del Sant Climent medieval, cap allà l’any 1000. Va ser la veritable “plaça del poble”, on tenien lloc els grans esdeveniments, fins que cap als anys 50 del segle passat va ser desplaçada per la plaça de Carles Cusí.
A la plaça, s’hi troben alguns dels edificis més antics de la població i s’hi configura l’encreuament dels tres carrers que provenen de les tres portes que antigament havia tingut la muralla. El quart accés queda insinuat amb les escales, posteriors a l’època medieval, que baixen al carrer del Pont i que són conegudes com “la bretxa” o escletxa, indicatives de l’antiga sortida natural a extramurs, sobre la riera.

8
Can Massot
D’origen incert, es tractaria d’un dels grans masos que es trobaven dins el recinte medieval i, com a tal, podria remuntar-se al segle XVI. Segons els arxius del Col·legi de Arquitectes, el casal va ser bastit en el segle XVIII, encara que va patir reformes posteriors: en una dovella clau hi ha la data de 1849, que correspondria a alguna d’aquestes reformes.

L’edifici, inclòs en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni (1998), pertanyia a una antiga família de Sant Climent i formava part d’una gran propietat que amb el temps es va anar segregant per poder-hi construir el edificis circumdants.

9
El porxo
Aquest pas de volta, conegut popularment com el porxo, no té fins a la data cap mena de referent històric, malgrat que se’l considera una de les construccions més antigues de la població.
Sense cap mena de valor arquitectònic ni patrimonial, se li atribueix la funció principal d’unir la plaça de l’Església amb el carrer Major, les dues vies de més importància del Sant Climent antic i que, sense aquest pas, quedaven isolades l’una de l’altra.
Aquesta manca d’informació fa que no es pugui determinar si el porxo es va configurar en un moment determinat en què es va necessitar, amb la cessió per part del propietari de la casa del dret de pas, o si, al contrari, hi havia una comunicació entre les dues vies i, en construir l’edifici, es va optar per cobrir el corriol amb l’edifici superior.

10
Antic cementiri (zona infantil)
El que avui es coneix com un petit parc públic a l’interior de la població, consolidat des de l’any 2009 com una zona de jocs infantils, es troba en l’espai que havia constituït l’antic cementiri parroquial.
Com era habitual en totes les poblacions, el cementiri s’alçava al costat de l’església parroquial. En el cas de Sant Climent, unes llargues disputes entre l’alcalde i el rector de l’època van fer que el nou cementiri, als afores del poble, no es construís fins a 1891. Malgrat això, la zona va restar inhàbil durant molts anys, ja que els nínxols del vell cementiri no van desaparèixer fins al 1979, amb l’arribada de l’ajuntament democràtic i d’un nou rector.

11
Església de Sant Climent
L’església parroquial de Sant Climent Sescebes va ser bastida durant la segona meitat del segle XVII sobre les restes d’un primitiu temple documentat des del segle X. La data de la façana (1687) fa referència probablement a l’acabament de les obres.
Té una sola nau amb capelles laterals i capçalera semicircular orientada a llevant. La volta de la nau i de l’absis és de canó amb llunetes, tota seguida, i està dividida per quatre arcs torals recolzats damunt pilastres adossades als murs laterals. De l'interior del temple destaquen diverses escultures religioses i dos petits sepulcres de pedra, amb inscripcions gòtiques i escuts, conservats a la capella baptismal.
L'any 1992 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Sant Climent de Sescebes i el Bisbat de Girona, van engegar un projecte de restauració i consolidació de l'església, realitzat entre els anys 1992 i 1995.

12
Placeta de l’Església
Aquest espai es va configurar ja en l’època medieval, a dins de l’antiga muralla, com a nexe d’unió entre l’església parroquial i la rectoria i, per tant, és dels més antics de la població.
Pel fet d’haver quedat definit com un eixamplament del vial o del carrer, més que no pas com una plaça, se’l denomina placeta. Mai no ha tingut una funció per si mateixa, però sí que serveix d’avantsala de molts oficis i celebracions religioses (casaments, batejos, enterraments, etc.), que congreguen un nombrós públic.

13
La Rectoria
Originàriament aquest edifici era una antiga casa de pagès al servei dels rectors. Construïda en el mur de l’antiga muralla, de la qual encara conserva una torre, tenia les dependències pròpies d’un mas, fins i tot les destinades a bestiar. Ha sofert diverses transformacions al llarg de la història. És propietat del Bisbat de Girona i, amb la reagrupació de parròquies que aquest ha fet a principis del segle XXI, ha quedat deshabitada.
Amb aquesta situació, i davant la manca d’equipaments, l’any 2010 l’Ajuntament va llogar l’edifici a la propietat i va promoure un projecte de rehabilitació redactat per l’arquitecta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Marga Ribas Lorenzo.

14
Plaça del Pont
La denominació d’aquest espai com a plaça del Pont és molt recent, si bé la seva funció és de temps molt reculats: hi arriben els vells camins d’entrada a la població provinents de Cantallops i de Capmany, avui convertits en carrers, que anaven a parar al vell pont sobre la riera, i els uneix amb la denominada escala llarga, un accés directe per als vianants al centre de la vila.
La plaça dóna l’oportunitat de tenir una visió diferent del pont, en primer lloc, però també de la riera de l’Anyet i de bona part de la seva ribera.

15
Pont Vell
La construcció del pont Vell es data tradicionalment entre els segles XV-XVII.
Situat a l’extrem de ponent del nucli urbà de Sant Climent, i donant sortida al poble per l’avinguda del Campament, es troba el que es coneix com a pont Vell. Aquesta via constituïa l’antic accés al nucli urbà de la població.
Es tracta d’un pont de planta rectangular, format per dos arcs rebaixats bastits amb dovelles de pedra de mida mitjana. Ambdues arcades es troben unides per dos tallamars de secció triangular, un a cada banda de l’estructura, amb el basament i els angles bastit amb carreus de pedra desbastats. La part superior del pont presenta una barana baixa construïda amb pedra i maons. El paviment, tot i que refet, és de pedra i presenta els laterals i els tallamars fets de maons. La resta de l’estructura està bastida amb còdols i pedra sense desbastar, lligat amb morter de calç.



16
Riera d’Anyet
El municipi de Sant Climent Sescebes s’estén a la riba de la vall mitjana de la riera d'Anyet, que el creua de nord a sud.
L’Anyet neix al pic dels Termes (1.116 m), just a la ratlla fronterera. És una riera afluent de l’Orlina, que alhora és afluent del Llobregat, el riu que acaba desembocant a la Muga. La majoria de l’any és poc cabalosa, encara que periòdicament, especialment a la tardor, experimenta algunes crescudes que han donat més d’un ensurt a la població i li han causat danys importants.
El sistema fluvial de l’Anyet, que abasteix bona part de les deus del terme, es complementa amb diferents torrents com la Pixanera, el còrrec d’en Cabanes o el d’Ullastre, i zones humides – només en l’època de pluges- als estanys d’en Pous, d’en Massot, d’en Cusí i dels Torlits.

17
Pont Nou
El pont que es coneix com a pont Nou va ser construït a principis del segle XX perquè la carretera que va de Capmany a Roses pogués salvar la riera d’Anyet al sud del nucli urbà.
Es tracta d’un pont de planta rectangular format per cinc arcs de mig punt bastits amb maons i recolzats damunt de pilastres rectangulars, que presenten les impostes motllurades. Aquestes estan bastides amb carreus escairats disposats en filades. Per les cares exteriors, els arcs estan adovellats de manera molt regular i presenten la clau destacada. La resta de l’estructura està bastida en pedra desbastada de mida gran, disposada regularment.

18
Font Pudosa
A la llera de la riera de l’Anyet s’hi troba una font, citada des de molt antic en diversos estudis sobre les aigües mineromedicinals de Catalunya, i associada, com d’altres a ambdós costats de la frontera, a la falla sud del massís del Canigó.
L’aigua sorgeix a una temperatura de 28,5ºC i presenta una lleugera olor de sulfur d’hidrogen, la qual cosa ha provocat que la font rebés el nom de font Pudosa.
De sempre el paratge era molt concorregut per anar-hi a passejar, a prendre la fresca o com a safareig públic amb aigua calenta. A principis del segle XX les seves propietats medicinals van atraure nombrosos forasters, cosa que va fer pensar en un balneari. Les aigües van caure en l’oblit quan l’estiueig es va traslladar cap a la costa i l’espai s’acabà degradant (abocador, fossa sèptica, aiguats...).
A punt d’entrar al segle XXI, es va tornar a revifar l’interès per la font, des del punt de vista paisatgístic i medicinal: el 1999 l’Ajuntament va iniciar el procés per a obtenir la classificació oficial de la font i el 31 de març de 2009 el BOE va publicar de declaració de la condició mineromedicinal i termal de l’aigua.